El passat dilluns vam fer un acte de responsabilitat democràtica i vam convocar una Audiència Pública on els nostres votants, simpatitzants i militants van oder parlar i expressar-se lliurement. El Saló d’actes del Consell Agrari esta ple. Durant les intervencions del públic una cosa que es va repetir va ser això de “jo vos he donat el meu vot per a que governeu, no per a estar en l’oposició, m’heu decepcionat”, aquesta crítica la van agafar, no vam re-debatir, i ara ens toca a nosaltres digerir el que el poble vol que fem.

Esta clar que la situació de l’Ajuntament, tal i com l’ha deixat alfredo Castelló, es lamentable un déficit de 5 milions d’auros, a novembre toca pagar quasi 8 milions d’euros per unes expropiacions, amb un prestec que van demanar PP-PSOE per pagar un altre préstec… amb amenaces de “tijeretazos” per part del Partit Popular. No es comparable amb el que està passat a Grécia però estem en una situacio complicada, pareguda a eixa de la moció de censura a Manolo Girona, i tenim que ser responsables, políticament parlant.

Recorde un lema, l’última volta que es presenta Paco Agües, “ja està bé canviem l’Ajuntament!” que defineix perfectament el que tenim que fer amb aquest Ajuntament que durant aquests 4 anys ha rebut milions i milions de subvencions, que s’ha gastat 14 milions d’euros del Patrimoni Municipal del Sol, que ha duplicat servei, que no a sabut restructurar els departaments de l’Ajuntament, sòc l’únic que s’ha adonat que ja no es donen llicencies per a construir i tenim tot un departament parat? podem canviar-los d’ubicació?, sòc l’únic que s’ha adonat que tenim uns pressupostos prorrogats des del 2009? on hi han inversions que ja no son inversions o que s’han reduït des de l’Estat o l’Autonomia?

Per això vull llançar 2 idees, els següents passos per que ha de donar aquest Ajuntament per a eixir d’aquesta situació. La primera, bàsica, arribar a un consens per a l’aprovació inmediatament d’un pressupost per a 2012 basant-se en l’austeritat i en recuperar les arques municipals, economia de guerra li solen dir les families. La segona es començar a fer un canvi en el model productiu dins del propi Ajuntament creant mecanismes de quantificació i qualificació per a poder ser més eficients i excelents de cara a la ciutadania.

Esta clar que l’Ajuntament no es una empresa com a tal però utilitzem les tècniques empresarials, dins de les possibilitats, per a poder eixir d’aquesta situació.