Esta clar que actualemnt no podem comparar el que ha passat a la provincia balcanica de Kosovo, amb la nostra situació, la del País Valencia i la resta de Països de llengua catalana. A Kosova l’Unió Europea ha marcat un principi per a poder demanar l’autodeterminació dels nostres pobles degut al reconeixement que ha fet d’aquesta provincia. Els serbis no pensen el mateix i açò pot conduir a una nova guerra dels balcans. Amb els AK-47 i alguns en els seus 30 i 30, aniran a engrossar les files de la rebelió kosovar de mans dels feixistes serbis que ja han matat a prou gent, kosovars, bosnis… però això es un altra història.

La majoria de la població, majoritàriament albanesa (en un 88% segons dades del 2003), declarà la independència de la República de Kosovo el 1990, però no ha estat reconeguda, excepte per Albània, fins que, el 17 de febrer de 2008, el parlament la declarà.

Kosovo s’associa històricament per ser la llar del nacionalisme nació sèrbia. Durant l’existència de la República Federal Socialista de Iugoslàvia, la regió conformà la Província autònoma socialista de Kosovo, subordinada a Sèrbia. Amb la dissolució de Iugoslàvia, Kosovo passà a formar part de la República Federal de Iugoslàvia, que després conformaria l’estat de Sèrbia i Montenegro.

Tot i el domini polític serbi, la població de Kosovo era majoritàriament d’origen albanès. El govern de Slobodan Milosevic en la RF de Iugoslàvia reduí la autonomia de Kosovo i inicià un procés per a augmentar la proporció de serbis al territori. Després d’anys de tensió i enfrontaments separatistes, el 1999 esclatà la Guerra de Kosovo que enfrontà Iugoslàvia contra les tropes de l’OTAN que donà suport als albanocosovars.

En finalitzar el conflicte bèl·lic, l’ONU establí una missió de pau. Encara que Kosovo restà de iure com una província autònoma sota el govern de la República de Sèrbia, la UNMIK es mantindria a càrrec de l’administració del territori junt a dirigents de l’ètnia albanesa. Després d’anys de disputes i negociacions, Kosovo declarà la seva independència unilateral el 17 de febrer de 2008, que si bé ha estat reconeguda per molts països com els EUA i organitzacions com laUnió Europea, no ha estat reconeguda per Sèrbia i Rússia.

També es importantíssim parlar de la seua Demografia, la població està formada majoritàriament per albanesos (estimat en 80% abans del conflicte internacional de 1999) tot i que ara mateix ha augmentat degut a la neteja ètnica de serbis i altres minories no albaneses.

Estimació de 2002 de l’ONU. Població total entre 1,7 i 2,3 milions.

• 88% albanesos kosovars (1.996.000 – 2.072.000).
• 8% serbis (60.000 – 90.000).
• 2% goranis (41.000 – 57.000).
• 1,5% arumans (també vlax o macedo-rumans)(34.000 – 38.000).
• 0,5% turcs (17.000 – 19.000).

segons la seva religió:

• 92% musulmans.
• 7% serbis ortodoxos.
• 1% catòlics.