El meu sogre sempre diu que és necessari que els sindicats, partits i associacions empresarials i/o comercials tinguen almenys un finançament públic. Ell sempre diu, i jo sempre ho he cregut, que si no hi haguera aquest finançament públic la política i el sindicalisme sols seria per a rics.

Amb el finançament per el número de vots o representants sindicals sols és pot sustentar el 4% dels pressupostos dels sindicats per exemple. Cal donar ajudes a tots i totes per a poder defensar els seus ideals, això juntament amb les quotes dels seus afiliats i afiliades que en definitiva son qui paguen l’organització.

Hi ha hagut moviments que han demanat que és retire tota financiació a partits i sindicats, però cal recordar que en la Constitució de l’estat espanyol de 1978 se’ns diu que els partits polítics són instruments fundamentals de participació política (article 6), però sense de tota manera excloure la participació de tots els ciutadans (individualment o en grups). Es reconeix també la possibilitat de constituir lliurement sindicats de treballadors i associacions d’empresaris (articles 7 i 28) sense la interferència i amb autonomia d’altres poders (articles 6 i 7). En síntesi, es reconeix la importància i el grau de protagonisme de les organitzacions polítiques, sindicals i empresarials.

Aquests moviments declaren “la guerra” al finançament dels partits polítics per el simple fet del casos de corrupció que hi han. Com en el cas de València i tota la trama Gürtel on el Partit Popular ha tingut un sobre finançament ilegal de manera ordinaria des de fa molts anys, per esta Poma Podrida la societat civil valenciana ha ficat la marca a tots els partits i sindicats. Quan és defensa el finançament públic ara sempre és tira damunt tot allò relacionat amb les males formes d’aquest partit i així anem mal. Cal apostar per una política de tots i per a tots, cal apostar per un sindicalisme de base que defense tots els drets de totes i tots, i cal apostar per unes associacions empressarials que ens ajuden a eixir de la crisi i pense que el problema ací és el #PartitPopular que ha instrumentalitzat allò de la política baix manega i ha fet que tota la societat pense, opine, qüestione i ataque a tots com si tots forem com ells.

Finançament Públic SI, persecussió a la corruPPció també. Tots hem de ser iguals, davant les lleis. No?