…no tinc molt clar si sòc europeista o no. Em pense que em crec Europa com a esperit, con a sentit de per­tanyer a alguna cosa, a un territori oN el País Valencià siga un país lliure. Però clar, l’actual Europa distà molt d’alló que podia haver sigut i ha sigut.   Una mala planificació feta a correcuita per frenar als grans, entre conetrs clar per­que definir gran a un país és complicat, EUA i URSS. Eu­ropa sempre ha anat a roda de les coses que han passat en el món en les últimes dè­cades.

Un exem­ple clar va ser la crisi del co­gombre on la comissió euro­pea va tardar dies en dir la seua, en pro­nunciar-s e , i aixó no pot ser així. O com la política a dit de França i Alemanya fan que Europa no siga efectiva. I con per a po­der pedre una decissió s’han de reunir el vibt i tants mi­nistres del ram per propossar al comissari de torn una pro­posta que s’eleve al Parlament Europeu… rotllo el telefon trencat.

  Com el Senat   I com els grans partits uti­litzen el Parlament Europeu com el Senat, és el seu ce­menteri habitual d’elefant on sempre van als que hi ha que tapar o aquell que molesta o aquell que està a punt de tindre un escàndol o aquell candidat que no ha triunfat i l’enxufen directament a Euro­pa, eixa és la visió dels grans partits a Europa colocar co­locar i colocar, per a canviar cromos.   En Europa és decideixen moltes coses i sempre benefi­cien als mateixos bancs, ban­quers, caciques, terratenients i mai arriba res a les persones d’apeu persones com tu, com jo que volem fer una Europa per a les persones.