Doncs bé, des d’avui tenim un nou rei, encara que alguns no creguem en està monarquia i volem poder decidir, i també tenim nova Princesa d’Astúries. El pressupost de la Casa Real, actualment, són més de 7 milions d’euros. I la pregunta que em faig jo és quan costarà ara canviar la marca PRINCEP D’ASTURIES per PRINCESA D’ASTURIES, o simplement podem preguntar-se perque no s’utilitzà llenguatge no sexista anomenenat-ho tot PRINCIPAT D’ASTURIES. Açò afecta a coses tant senzilles com pot ser le nom del Pavelló dle CAI Saragossa, a la Copa del Princep d’Asturies de la Federació Española de Bàsquet o coses tant complicades com els premis Pripcep d’Asturies (no parlarem de la fundació Princep de Girona o la pròpia fundació Princep d’Asturies).
Quan costa canviar el nom d’una marca i implantar-la a nivell internacional? Tota gran marca coherent i sòlida ha de buscar els suports i els trets que la permeten diferenciar enfront dels seus competidors. La recerca d’un color únic propi, la creació expressament de fotografies i imatges per a la marca, tenir una tipografia singular, un sistema de gràfica secundària, un espectre de colors propi, la creació d’una marca sònica particular, són només alguns dels aspectes i trets que conformen la identitat visual d’una marca. La intenció ha de ser sempre atreure i en tot el possible retenir als nostres consumidors, de manera que la suma de tots aquests trets permetrà definir de manera clara la identitat visual de la nostra marca, que faça reconeixible visuals qui som. Una vegada que la marca estiga construïda gràcies a la definició concreta dels nostres trets i atributs diferenciadors, la comunicació de la marca ha de ser consistent en tots els punts de contacte amb el client: papereria, retail, tracte dels nostres empleats amb els consumidors , etc. De manera que transmetem sempre el que realment som.
Per crear una marca global és indispensable pensar en gran, i pareix que la monarquia amb la marca Princep d’Asturies això no ho ha fet.
Des de fa algun temps hi ha una sensibilitat perque l’administració i tot allò relacionat amb l’estat utilitzen un llenguatge no sexista.
Definim el llenguatge com l’instrument per mitjà del qual expressem les idees, els sentiments, els pensaments i les percepcions que ens produïx el món que ens envolta; és, per tant, el refl ex de la cultura d’una societat en un moment determinat. Per això, inevitablement, els canvis socials que es donen en eixa societat comporten canvis en els usos del llenguatge. Això fa que un dels aspectes més importants en la lluita per la igualtat real entre dones i hòmens passe per eliminar l’ús sexista del llenguatge.
Però pareix que açò tampoc li pareix bé o tenen en consideració des de la Casa Real, i ara som els ciutadans, segur, qui pagarem tots eixos canvis de noms, de fundacions, de marques, etc, etc, per no haver fet les coses bé. La Monarquia i España no saben de branding, ells encara estan en el segle XVIII.