La veritat que és difícil parlar de Grècia ara. Després de tot allò que ja s’ha dit als telediaris, periòdics, setmanaris, xarxes socials o inclòs als ‘corrillos’ de bars, places i mercats.

És complicat entendre allò que ha passat si no s’està allí i no s’ha viscut la pressió de la troika com han patit els helens i helenes. És complicat fer comparacions amb el nostre País o el nostre Estat. És complicat vore com a Europa la noticia ha caigut com un xerro d’aigua freda i altres noticies, també importants, han passat de puntetes. Es complicat vore les explicacions de la dreta, de l’esquerra, de la guerra de fotos, del jo més o tu menos, que si açò que si allò. És complicat com ningú ha destacat el que ha passat en Grècia, i parafrassejant a Pere Fuset, hi ha hagut COMBOI.

A Grècia les queixes dels bars, en les barres, on converses interminables amb una cervessa, un colpet o una cassalla han passat a l’acció. A Grècia els comentaris dels cunyats i cunyades, sogres i sogres, en les tertúlies de les taules dels.diumenges no han caigut en sac trencat i han eixit al carrer. A Grècia ja no sols la gent es queixa al facebook i les xarxes socials, del món virtual ha passat al món real participant del canvi.

Doncs això el COMBOI ha provocat el canvi, l’esperança i la il·lusió, ho conseguirem ací?