Un dia mirat la televisió el programa de Risto Mejide “Viajando con Chester” (per cert la televisió de Vasile ha fet fora a Risto del programa per temes, supose, de censura pura i dura) quan varen entrevistar, xarrar o com és puga dir allò que fan al sofà a Joaquin Sabina, per a molts un mestre, i li varen preguntar per Pablo Iglesias i allò que dien PODEMOS, ell va dir una cosa que m’agrada molt (la fique en castellà) “me gusta lo que escucho pero no quien lo dice”, doncs això, tot el que diuen m’agrada però qui ho diu, com ho diu i la manera d’articular-lo, a mi em fa olor.
“Vaig estar a Catalunya i vaig haver de suportar que em parlaren en català en una tenda, però el botiguer es va quedar amb la mercaderia perquè jo no em va deixar prendre el pèl…” És part d’un comentari penjat en el seu Facebook per María Eugenia Suárez Gutiérrez, secretària general de Podem en Gozón. El seu post, molt crític amb llengües com l’asturià i el català, ha incendiat les xarxes socials. Açò és un tema capital, per ami, i per això mai em podré identificar amb Pablo Iglesias, el seu partit i el seu laboratori polític.
Encara que això del laboratori polític m’apassiona. M’agrada fer política ficció però fins jo sé que no tot allò que és pensa és pot dur a terme. I és curiós com ara els liders de Podem (versió en valencià) el primer que fan quan tenen el càrrec és carregar contra altres partits, recordé la frase de Montiel (este no era assesor del PSOE?) el qual deia “Les primàries de Podem seran de debò i no com les de Compromís”, resulta que ara l’enemic és Compromís i no la casta! Perque no parlen de les primàries de PSPV o les no primàries del PP.
Aquests son dos clars exemples de perque tampoc em crec a Pablo Iglesias, l’altre exemple està clar, quan parla Podemos de fer fí al bipartidisme, i el que volen trenacar es un PP – PSOE per impossar un PP – PODEMOS, un altre bipartidisme?