La instauració de la República es va considerar internacionalment com una mostra de civisme i maduresa política. El seu primer cap de Govern va ser Niceto Alcalà Zamora que presidia un Consell de Ministres format per alguns polítics de tall anticlerical, o que exercien professions liberals, així com representants de la Institució Lliure d’Ensenyança. Transcorregut un mes des de la proclamació del nou estat nacional (11 de maig de 1931), l’anticlericalisme que la República havia desencadenat es va convertir en violència de carrer. Després de l’enfrontament entre republicans i monàrquics el dia anterior, uns pocs partidaris de la República van botar foc a sis esglésies a Madrid. La policia republicana no va fer res per a impedir la crema dels convents. Manuel Azaña, futur president de la República, va dir eixe dia que: «Todos los conventos de Madrid no valen la vida de un republicano». Els catòlics practicants no van perdonar ni van oblidar esta actitud de les autoritats eixides de les urnes. Els republicans, per la seua banda, van promulgar una Llei de defensa de la República. Entre els primers ministres de la República cal destacar a Miguel Maura (Governació), Fernando de los Ríos (Justícia), Casares Quiroga (Marina), Álvaro de Albornoz (Foment), Marcelino Domingo (Educació) i Manuel Azaña (Guerra).

La instauració de la República va significar un important avanç social per al país. El dret al vot femení, la reforma agrària i el dret al divorci van ser, entre moltes altres, lleis que iniciaven la modernització de l’Estat espanyol com abans mai s’havia experimentat. La República va propiciar l’aprovació del primer estatut d’autonomia de Catalunya.

Les eleccions de 1931 a Sagunt

Pel que fa a la nostra ciutat la jornada va transcórrer amb relativa calma. Els seus 20.300 habitants (inclosos els residents en el nou poblat industrial), dels quals 13.998 tenien dret a vot, havien d’elegir els 19 regidors que conformaven l’Ajuntament.

El cens electoral es va dividir en tres districtes: el «Raval del Salvador», en què estaven inclosos els votants del Port de Sagunt, van emetre 9.377 vots; la «Casa Capitular», amb 3.480 vots i el «Raval de Santa Anna» amb 1.141 vots. Al matí següent es coneixen els resultats. L’alegria va envair els carrers de Sagunt i de tot el país. La pressió popular és fa insostenible i es proclama, el dia 14 d’abril, la República en tot el territori nacional.

A Sagunt es va proclamar la República en la Casa Consistorial en presència dels candidats i la resta de la classe política local. La nova situació social va provocar la formació d’una junta que substituiria l’alcalde, Esteban Blanco Vilanova, comunicant a la ciutadania el canvi polític i ordenant siga hissada, en els balcons dels edificis oficials, la bandera tricolor. La junta provisional no es va fer càrrec de les buides arques municipals fins que no compadira el destituït alcalde.

El 16, dos dies després de la proclamació de la República, té lloc en el saló de plens la sessió inaugural del nou Ajuntament. Se celebren dues sessions; en la primera es procedeix a la presentació dels vots obtinguts per cadascun dels 19 regidors electes i els seus districtes, is’atorga la presidència al regidor més votat, Juan Molinero. Després es procedeix a l’elecció de l’alcalde, i s’alça com a guanyador, Juan Chabret Bru1 amb 18 vots a favor i una papereta en blanc. El mateix procediment se segueix per a l’elecció dels quatre tinents d’alcalde.

Després de les eleccions van resultar elegits els candidats pel districte del «Raval del Salvador»; Juan Molinero amb 1.180 vots; Francisco López i José María Roberto amb 1.174; Miguel Xirivella, amb 1.173; Felipe Forner, amb 1.172 vots; Miguel Sánchez amb 1.171; José Franco, amb 1.168 vots i José Doñate amb 1.165 vots. Per la «Casa Capitular» van resultar elegits Juan Chabret Bru amb 580 vots; Miguel Vives i José Villaplana amb 557 vots; Antonio Martínez amb 556; Marià Villar amb 553; Ricardo Ribelles amb 342 i José Peris amb 335 vots. Pel districte del «Raval de Santa Anna», Antoni Escrig amb 315 vots, Ramón García 309, Juan Bellod 305 i Francisco Villar amb 212. Després de les eleccions d’abril de 1931 el nou poblat, el Port de Sagunt, va passar a ser un districte electoral.

El 28 de juny de 1931 es van celebrar eleccions generals amb un important índex de participació ciutadana. Superava el 70 per cent. El sistema electoral, que primava les majories, va atorgar un rotund triomf al Govern provisional de la nació format després de les eleccions del 12 d’abril. La consulta va donar la majoria dels escons als socialistes i republicans. Manuel Azaña seria elegit president del Govern.

Sagunt 1931 – 1935

El 1929 la siderúrgica saguntina va sobrepassar les 180.000 tones de producció, encara que va estar a punt de desaparéixer a causa de la greu crisi econòmica que assotava al món. Els dos forns deixen de funcionar el 1932. El 1933 s’anuncia l’acomiadament de 900 treballadors i el possible tancament de la factoria. Juan Chabret, alcalde de la ciutat, viatja a Madrid a la recerca de solucions. Diari de València publicava, el 13 d’octubre de 1933, La miseria y el hambre se ha adueñado de miles de hogares saguntinos. El 1930 habitaven la ciutat 20.235 persones. La Penya la Clau, en el nucli antic
de la ciutat, va celebrar l’arribada de la República, enarborant la bandera tricolor, amb una paella al castell.L’associació cívica Unió Urbana, del Port de Sagunt, va saludar la proclamació del regim republicà amb l’eixida de la seua ensenya pels carrers. L’acompanyava la banda de música. Penya la Clau al Castell de Sagunt.L’associació cívica Unió Urbana, del Port de Sagunt.

Penya La Clau

Unión Urbana

El març de 1931 la Societat Vitivinícola Saguntina va crear una comissió fallera. Pròximes les festes de 1932 es va donar un ball en el Cine Sagunt, en l’antic convent de Sant Francesc, sent elegides belleses falleres les senyoretes Consuelo Alcamí i Josefina Rojas. La primera falla del nucli antic es va construir en el Port de Sagunt i va ser traslladada a la ciutat antiga sobre dos plataformes cedides per la siderúrgica. En el Port de Sagunt se celebrava la setmana fallera des de 1927.

El 3 de juny de 1931 el Govern de la República declarava Monument Nacional el castell de Sagunt. Aquest reconeixement afectava també al Teatre Romà qu e ja tenia dues declaracions com a tal; el 1818 i el 1896.

La temàtica de la falla era la història de Sagunt des d’Aníbal, amb alguns capitells dedicats a l’agricultura, la música, la indústria i el comerç. Un gran avió simbolitzava l’arribada de la República. Les figures al·lusives al treball van ser indultades i obsequiades a l’alcalde Juan Chabret Bru. En la temporada 1928/29 es va introduir el sistema de Lliga Nacional. L’Atlètic Saguntí no es va inscriure en cap categoria i la modificació regional li va portar a la Sèrie B, on va competir contra el Sporting del Port de Sagunt, el Burjassot FC i el Juvenil FC de València. L’Atlètic Saguntí es va classificar per a la promoció d’ascens, però no va poder recuperar el seu lloc en la Sèrie A.

Entre 1929 i 1933 el club es mostra indecís i no acaba d’introduir-se en les competicions de lliga nacionals a les que tenia dret per les seues actuacions en els campionats regionals. Tan sols va participar dos vegades en tercera divisió, on va obtindre resultats discrets, caient en la primera fase en ambdós ocasions. En canvi, en la competició regional va aconseguir l’ascens a la Sèrie A en la temporada 1929/30. En la temporada següent es va mantindre, en ser subcampió en el torneig de promoció. El 1931/32 va ser el seu millor any en classificar-se en quarta posició per davant del Gimnàstic FC i del Sporting del Port de Sagunt, però en la temporada 1932/33, a pesar de classificar-se en quinta posició, va descendir a la Sèrie B.

No molt satisfet amb la disposició federativa que li portava al descens, l’Atlètic Saguntí va decidir no competir en els tornejos regionals, per la qual cosa el parèntesi d’activitat del club no es va tancar fins a l’organització del futbol valencià el 1939, en finalitzar la contesa civil iniciada el 1936.

Durant la República conviuen en la nostra ciutat, a banda de l’Acero i l’Atlètic, algunes formacions esportives d’aficionats, entre elles l’equip de futbol del Club D. Invencible.

El 1932 es va construir el Cine Ortiz, era sonor. Situat en el carrer de la Trinitat va sobreviure fins al final de la guerra civil (1939). Convertit en quarter militar; les seues butaques anaren a parar a l’església de Santa Maria.

El 1932 Sagunt va homenatjar les víctimes del carlisme assassinades a Betxí (Castelló) el 1873. Al multitudinari acte van acudir centenars de saguntins, autoritats provincials i locals, civils i militars que van voler, d’esta manera, retre homenatge a les víctimes de Pascual Cucala. En el «Corraló» es van pronunciar discursos reivindicatius de l’assassinat en massa comés seixanta anys arrere.

El cinc de febrer de 1933 es va celebrar en el teatre romà un acte proestatut d’autonomia. Centenars de valencians van ser rebuts en l’Ajuntament per la banda de la Societat Musical «El Arte» i en el teatre romà per la «Lira Saguntina» i la Banda Municipal de València. En els balcons ondejaven banderes i gallardets. En el teatre romà van prendre la paraula l’alcalde de la ciutat, Juan Chabret, els representants de Lo Rat Penat, Antonio Bru i Maximiliano Thous; els regidors de l’Ajuntament de València, Manuel Simó i Luis Donderris; el diputat a corts, Ricardo Samper i el president de la Diputació Provincial, Juan Carot. En l’acte autonòmic van ondejar nombroses banderes, entre elles les de «l’Estat Valencià».

El grup independentista portava una pancarta que deia «Demanem la independència del País Valencià». En finalitzar els actes del teatre romà es va organitzar una multitudinària manifestació que va recórrer els principals carrers de la ciutat. Presidia la manifestació l’alcalde de València, Vicente Lambies, Sigfrido Blasco-Ibáñez, l’advocat Luis Lucia, diputats provincials, diputats a Corts, regidors valencians i saguntins i els oradors que van prendre part en el míting. Mor, en març de 1933, el mestre de música Antonio Palanca Masià.

El 1933 es va plantejar el tancament definitiu de la siderúrgica i per a evitar-ho el Govern de la República va cursar una comanda per valor de 10 milions de pessetes en rails (25.000 tones) per al ferrocarril. Una multitudinària manifestació va recórrer els carrers de la ciutat per a protestar per la falta de solucions governamentals al problema que tenia plantejat la siderúrgica i els treballadors saguntins.

Es va establir al Port de Sagunt un dispensari per al reconeixement i tractament de la tracoma. El 1933 es planteja el tancament del col·legi de les dominiques de Sant Vicent Ferrer. Es rumoreja que 900 treballadors seran acomiadats de la siderúrgica. Un violent vendaval destrueix l’esfera del rellotge de la torre de l’església del Salvador.

En novembre de 1933 l’Ajuntament es trasllada al seu nou emplaçament, el palau de la «Lonjeta», acabades d’acabar les seues obres, baix les directrius de l’arquitecte municipal Romaní. El convent de Sant Francesc, antiga seu del consistori municipal és derrocat resultant un solar de 6.630,44 metres quadrats. Uns mesos abans, el 26 de juny, es va vendre en pública subhasta el solar resultant (1.816,46 metres quadrats) del derrocament del convent de la Trinitat. Estos dos van ser derrocats, al paréixer per «necessitats urbanístiques».

El 1934 els saguntins van sol·licitar la construcció d’un mur que els protegira de les avingudes del Palància. Es projecta la construcció de dos nous mercats. S’estudia la construcció d’un nou edifici per a la Guàrdia Civil.

Es planta, en la plaça del Salvador, la falla infantil «La Colilla». En l’exercici de 1934-35 es va plantar la falla Camí Real – Sant Miquel. 1934 va ser l’any de la revolució d’Astúries. Un any tràgic per a la conjura política republicana en tot l’estat.

A finals de 1935 l’Ajuntament presidit per Juan Chabret Bru es va proposar plasmar en un àlbum fotogràfic alguns èxits de la corporació municipal davall el Govern del partit Unió Republicana Autonomista. Va tindre una tirada interessant, es va imprimir en Gràfiques L’Obrer’ (Imp. Navarro), encara que la seua difusió fóra restringida donat els canvis polítics experimentats en febrer de 1936.