Si, aquest és el lema que he estat utilitzant durant aquestes dues setmanes per tal de demanar el vot per el meu partit Coalició Compromís. Una campanya molt intensa, amb molta il·lusió i amb ganes de canviar. Com diu el meu amic Pere Fuset el comboi ha fet que tots i totes jugarem forts i de valents per poder fer un envit i un joc fora als actuals governants de la nostra benvolguda terreta.

A València hi haurà un canvi, a València vorem la irrupció d’un tipet que s’ho creu de valent Vicent Marzà per Castelló que farà les delicies de tots i totes quan puga explicar la seua manera de canviar-ho tot. I com no, podrem vore a Mònica Oltra com a presidenta de la Generalitat, l’única dona que pot dur endavant tot allò necessàri per a que la nostra comunitat canvie de rumb i arribar a un horitzó de vida digna.

I localment? Doncs ací la cosa està més difícil. Un PSOE desfet, un PP fent miting o actes centrals de campanya d’amagats, on han quedat eixos actes multitudinaris a l’Auditori al 2011 o al 2007 on podiem vore això de ‘Mitin Puerto de Sagunto’ en els papers d’Orange Market?, una Iniciativa Porteña que ha deixat de ser segregació i ara és inicitiva, i una Esquerra Unida que pareix que s’ha renovat però continua sent el PCE, una llista que no és de Podemos, una que vol alternativa socialista i els republicans, residuals, diuen. Un Ciudadanos amb gent ex d’altres partits i amb una UpyD amb molta voluntat, moltiiiiiissima. I després Compromís amb una esperança de creixement altíssima.

Així estan les coses, quan més és necessita que tot estiga tranquil pareix que siga el dia que tot va mal. No cregueu? Un ajuntament amb molts partits, un ajuntament amb uns pressupostos prorrogats… un ajuntament amb diferenciacions laborals, un ajuntament sense pensar en el demà i fent política “corto placista”. I ara hem de decidir si volem continuar així o mirar al futur, el Sagunt del 2030 comença ara al 2015, ens pugem al tren?