De segur que hi han moltes visions sobre el tema. De segur que Ricardo Melià ens podria parlar de bous, orquestres, comissions, penyes. De segur que, per exemple, Jose Miguel Peris retor de El Salvador ens podria parlar de la part religiosa o litúrgica de festa. De segur que Asun Moll, d’Amics dels Cavalls, ens podria parlar de com organitzar una festa de barri. De segur que Agustín Gómez ens podria parlar de com organitzar una festa con la del Barri Obrer. Totes elles festes, amb bous, sense bous, de caràcter religiós i no.

Com sempre faig, si anem al diccionari, vorem la definició de festa. Comencem, primer dia que l’Església destina a celebrar Déu, la Verge Maria i alguns sants, després vacances que es fan per Nadal, per pasqües, i en dos vertents diferents solemnitat amb què l’Església celebra la memòria d’un sant i solemnitat amb què se celebra la memòria o l’escaiença d’un esdeveniment memorable. Ací ja tenim un altra diferent cerimònia, espectacle, ball, que se celebra en honor o memòria d’un esdeveniment, per divertiment de la gent, etc. I com el dia és de recordar, l’última definició em recorda a un amic a Paco Sólaz, per això de festejar, afalac, especialment carícia, amb què es tracta de guanyar l’afecte, d’abellir el cor, d’algú.

Pobles i festa. Festa i pobles. Tenim clar, ho això pense jo, que les festes de la nostra ciutat, totes, o quasi totes, estan determinades per celebracions religioses, unes celebracions religioses que a dia d’avui han perdut el seu impacte i son únicament meres canalitzadores de la festa. Per exemple les festes patronals de Sagunt, i els seus Sants Abdón i Senent, tenen una celebració per part de les Penyes? Doncs no, és una Confraria la que ho fa. O les Falles, on si tenim relació religiosa amb l’Ofrena, no hi ha una misa de campanya de tots i totes les falleres el 19 de març.

Per altra banda, l’Ajuntament o administració pública ha de subvencionar el 100% d’una festa? Això vol dir que sense Ajuntament no hi hauria festa? No hi ha massa crítica, tradició? Valorem-ho.