Hui volia escriure sobre les paraules de Cañizares, però se m’havia oblidat!, però al vore la noticia de que està a l’hospital després de tindre un accident a les 6:40h del matí (esperem que vinguera d’alçar-se!) m’ha tornat a vindre al cap.

Primerament sòc cristià i aquesta persona no em representa. No sols per les paraules en el Fòrum Mediterranea ni per les paraules en la misa per la unitat de l’estat espanyol, no em representa perque jo no crec que eixa església del segle xviii, eixa església de pandereta que gent com aquesta fa dia a dia.

Però analitzem, ja que estem tot açò relacionat amb la religió i “les ovelles”.

Dogma és eixa roda de molí amb la qual el cristià combrega amb els ulls tancats i l’esperit obert, diu, i la fe és creure en o que se sap que no existeix, com diu Mark Twain. També cal anaitzar, els evangelis són obres propagandístiques escrites amb afany apostòlic en un moment de gran competència de cultes, com diu Juan Eslava. Són un pur “embuste”, relats llegendaris producte del saqueig de totes les mitologies i ritus mistèrics que estaven de moda en el Mediterrani quan el cristianisme inicia el seu rodatge. Jesús, probablement va ser un bon home, un predicador, un sanador i un exorcista que es va ficar en camisa d’onze vares i els romans el crucificaren per sedició. Anys després, sant Pau ho va prendre com a pretext per a fundar una religió.

L’avantatge del catolicisme és que quan peques, després et confesses i el capellà et perdona en nom de Crist. Compleixes la penitència i quedes net de pecat. L’ànima és el que té, és com un cony, que després de cada funció es llava i s’estrena.

La grandesa de tot açò és que malgrat els errors, les ficades de pota en la interpretació dels textos sagrats, les manipulacions i els canvis erràtics en què incorre
aqueixa coloma atabalada que és l’Esperit Sant, hem de donar gràcies a Déu per gaudir de la llum de la vertadera religió.

Jo sòc molt fan d’un llibre “El catolicismo explicado a las ovejas” de Juan Eslava Galán on explica els mites i llegendes al voltant d’allò que diguem catolicisme.

Un troç de la Biblia que destaca és aquest, al  Gènesi 15:13, diu “I Déu va dir a Abraham: Tingues per cert que els teus descendents seran estrangers en una terra que no és seua, on seran esclavitzats i oprimits quatre-cents anys”, si seran refugiats, el poble del senyor és un poble refugiat que sempre està, ha estat, buscant la seua terra Santa.

Però podriem estar parlant de tot el discurs de Cañizares, però no valdria per a res, ell continuarà al seu silló mirant la vida, contemplativa, es d’un balcó sense vore com ho estan passant els valencians i valencianes.

Allà ell.