La situació de la corrupció a Espanya ha empitjorat en l’últim any i és juntament amb Hongria, Macedònia i Turquia un dels països europeus que més preocupa a Transparència Internacional, segons s’explica en l’informe sobre l’Índex de Percepció de la Corrupció 2015 que s’ha presentat a Berlín i que mesura els nivells de corrupció en el sector públic de 168 països.

Però com diu Àngels Barceló de Cadena Ser “Si un diputat imputat ha de deixar el seu escó, un partit imputat pot governar?”. Albert Rivera diu que la corrupció “no afecta al diàleg”. Doncs que afecta al diàleg? O com deia Iñaki Gabilando, com pot el Partit Popular entossudir-se en què la seua corrupció és una desgraciada successió de casos aïllats? També després de l’operació Taula a València? A partir de quants casos aïllats deixen de ser casos aïllats? Com és possible que ni tan sols quan fa uns dies un jutge va elevar al PP a la categoria d’imputat isquera ningú a la palestra per a dir alguna cosa, per a assumir alguna cosa o per a afrontar alguna cosa? Com poden acumular-se més i més casos de corrupció sense que el Partit Popular crea necessari pagar algun preu de responsabilitat política? Què s’explica a si mateixa la cúpula directiva del Partit Popular, on abunda la gent amb finura mental i sòlids principis democràtics, per a acceptar aquest xorreo sense demanar explicacions, sense exigir caps i sense donar una punyada en la taula?

Si busques en internet ix una página del Partit Popular, la web oficial, “El Partido Popular contra la corrupción: cumplimos”, ‘cumplimos’ però des de la part contraria introduïnt més casos de corrupció en la Comunitat Valenciana, més de 100 imputats açò son casos aïllats?

La veritat que ja cansa com a valencià vore com els polítics, els d’abans, que ens han governant han fet i els han deixat fer tot el que han fet i que et fiquen la cara roja cada volta que ixes fora. Però si voleu un poc d’humor vos recomane la pàgina de Facebook “La corrupción es como la paella, en ningún sitio la hacen como en Valencia.”