El passat juliol quan entrà Compromís a l’Alcaldia de Sagunt va ser una satisfacció enorme. Entravem en una casa nova i calia “amoblar-la”. El primer ocupar la secretaria de l’Alcaldia, la direcció del gabinet i assessor d’alcaldia, tots ells PERSONAL EVENTUAL DE CONFIANÇA, que son emprats públics no permanents que han sigut nomenats de manera discrecional per a exercir una sèrie de funcions especials o d’assessorament dins de l’aparell administratiu de l’Ajuntament. CONFIANÇA. Si personal designat per a exercir una funció determinada en un ambient de confiança.
Aquesta paraula és clau. Passades unes setmanes vam tindre l’honor de tindre un becari de la Dipu Et Beca. Pero al loro! Si els treballadors d’alcaldia son de confiança que pìnta un becari allí? Per començar deixem clar que l’objectiu primordial de les beques té com a finalitat la formació dels estudiants en l’àmbit local mitjançant l’aplicació pràctica dels coneixements adquirits al llarg del curs acadèmic.
El Partit Popular, que ostentava l’Alcaldia anterior, havia demanat a un becari, de confiança?, per tal de ser tutoritzat per Alcaldia. Nosaltres el vam ficar en una taula a la zona de la secretaria de l’Alcalde. Però aquest moviment no va ser l’únic. Les anteriors Dipu et Beca va pasar el mateix i Alcaldia, on tots els llocs son de confiança, també van demanar becaris, en aquest cas, o almenys quan jo vaig ser regidor ocupaven lloc dins del despatx municipal del Partit Popular. És a dir, el Partit Popular tenia per a ell a un nou alliberat per 2 mesos dins del seu despatx i no acomplint allò que expliquen els objectius del programa de la Dipu et Beca.
A voltes en política no tot val, i el blanc és blanc i el negre és negre. Per exemple recorde la primera experiència de la Dipu et Beca, al 2009, i com des de Compromís vam denunciar que en la selecció s’establia com a punt de màxim valor el de l’entrevista personal un punt absolutament subjectiu que deixava oberta la porta a l’arbitrarietat del procés, sent que les bases de Diputació establien uns criteris suficientment definits com per a evitar suspicàcies. En aquest moment governaven el Partit Popular i Segregació Porteña, i no aplicaren el 60% – 40% que tant pregonen i quasi tots els becaris foren del Port (sense valorar si s’ho mereixien o no).
Jo estic content, el meu partit, en l’Alcaldia, no ha demanant cap becari.