Ja han passat cinc anys des que Emilio Llueca morira, era un 13 de novembre de 2008 i els diaris arreplegaven la notícia els dias posteriors amb la “Consternació en la comarca per la mort d’Emilio Llueca” era el titular triat per la delegació de Llevant EMV en el Camp de Morvedre. Per aquell any també contabamos en la comarca amb la delegació de les Províncies la quin va obrir edició amb “Llueca escriu la seua última pàgina”.
Les mostres de condolença es van succeir durant tot el dia i els dies posteriors a la defunció. “Era una persona molt volguda i respectada per tots”. Aquesta era una de les frases que més es van escoltar. L’alcalde de Sagunt, Alfredo Castelló assenyalava que la seua marxa “és una perduda molt gran per a la ciutat. Ha estat una persona extraordinària i una persona que, encara que no era el cronista oficial de Sagunt, sí que l’era de facto, i jo ho considerava així(…) És una llàstima que gent així com ell es vaja, encara que segur que on estiga ell ara, estárá molt bé custodiat”. El grup municipal socialista també mostrava “el seu més sentit condol a la família” i ressaltava “la pèrdua irreparable d’un home bo que ha deixat una gran petjada en la nostra ciutat i al que sempre tindrem en la nostra memòria col·lectiva”, així com els grups municipals de Compromís i Esquerra Unida en la ciutat de Sagunt.
En els mitjans també es destacava la visita de nombroses personalitats, representants, familiars, veïns i amics que van voler dir adéu a aquest saguntino oriünd de Quartell, prolífic autor i encès entusiasta de tot el vinculat amb la terra que ho va veure nàixer. Ho testifiquen els seus prop de 50 publicacions sobre la història del Camp de Morvedre i tots els seus treballs de recerca que queden ja com a bell record i reconeixement de la brillant trajectòria vital, personal i professional d’Emilio Llueca. Llueca va ser cronista de Benifairó de les Valls, Benevites i Quartell i un enèrgic defensor de la cultura, el patrimoni i la història saguntina, a més de fundador de l’Arxiu Llueca-Juesas d’Imatges de Sagunt. Un llegat que perdurarà ja per sempre.
Com era en persona l’historiador, cronista i investigador Emilio Llueca. Molts coneixen la faceta professional d’aquest saguntino però desconeixen la proximitat, el companyerisme i la bona disposició d’aquest cronista incansable. Mostra d’açò va ser l’homenatge des del món de les falles, i en concret, la falla El Mocador, que va organitzar un acte en el qual van participar representants de les comissions en les quals col·laborava, El Mocador, Eduardo Merello i La Palmera, així com representants de la vida social i altres persones que coneixien d’a prop a aquest professional que molts han definit, abans de res, com una “bona persona”.
Però no solament els mitjans i associacions van escriure i van recordar al Cronista, també els seus familiars en els seus blogs van voler donar la seua visió i aportar el seu granit d’arena, el seu nebot Amadeo Llueca explicava “he conegut molt poques persones amb la seua capacitat de treball i cap que paste tant al seu poble, Sagunt. És el seu poble perquè ho sentia així i perquè és el propi poble, el que ho ha acabant reconeixent i adoptant amb tots els honors. Hem de recordar que poc després de la seua defunció, per unanimitat de totes les forces polítiques municipals (encara que semble mentida en aquest poble, on els diferents partits no es posen d’acord quasi mai en quasi res), va ser inaugurat un pont amb el seu nom. Ell ho va aconseguir.”
Però no solament Sagunt li va fer un homenatge, uns mesos després de la defunció Quartell li va concedir la Medalla de la Ciutat, i ací Palmira Benajas, va destacar, “la seua important labor com a cronista de la localitat. Emilio va nàixer a Quartell i malgrat viure a Sagunt, exercia de Quarteller. Seguim trobant-li a faltar” i Benajas va recordar la figura de l’historiador, no solament en la seua faceta professional sinó també la personal, “sempre que li demanaves ajuda ací estava”.
Jose Luis Lozano, cap de premsa i protocol de l’Ajuntament de Sagunt, va escriure “Sempre és molt dolorosa la pèrdua d’un familiar, d’un amic i sobretot quan t’ha inspirat, transmès i contagiat la seua habitual vitalitat, el seu entusiasme i el seu amor per Sagunt i la comarca. És difícil explicar el sentiment que ens ha embargat la seua defunció, encara que tots els que, com jo, han tingut el privilegi de conèixer i compartir moltes experiències amb Emilio Llueca m’entendran i per a ells no seran necessàries aquestes línies.”
Fins a sempre Emilio.