El passat 11 se setembre després de fer una felicitació als habitatnts del Principat de Catalunya, vaig rebre uens crítiques per part de Davinia Bono, al seu tuiter, deien així “Ojala el día 9 de octubre también nos felicitaras el día de “la nostra comunitat” i seguint en la conversa explicava que “orgullosa de ser Saguntina, Valenciana y Española. Podéis decir lo mismo?”. Doncs bé, la passada cel·lebració dels Premis Ciutat de Sagunt, que ella mateix va presidir va pujar a l’escenari i va llegir uns versos, d’un poema de Lluís Llach, un que és titula “Venim del Nord, Venim del Sud”… un Cant als Països Catalans, com moltes voltes Llach ha confessat, que en boca de Davinia Bono voldrà dir que s’ha tornat catalanista!? Recorde un article de la propia Davinia a l’Economico, el passat 8 d’octubre, vespra de la festa de Sant Donís, on deia “Pero, ¿qué significa para alguien que se hace pasar por valenciano pero reivindica la independencia de nuestro Pueblo? Significa acudir por la mañana a la procesión cívica cogido a uno de los cordones de la Senyera y por la tarde asistir a una manifestación reivindicando los “països catalans”, tal y como hace Joan Ribó, edil de Compromís.” Ara juntem les dos información l’onze de setembre eral a més saguntina, valenciana i espanyola, i el passat cap de setmana la més independentista catalana, plas, plas, plas, però seguim.

Jo haguera usat el poema 48 d’Ausias March aquell que diu “Veles e vents han mos desigs complir // faent camins dubtosos per la mar. // Mestre i ponent contra d// ’ells veig armar: // xaloc, llevant los deuen subvenir // ab llurs amics lo grec e lo migjorn, // fent humils precs al vent tramuntanal // que en son bufar los sia parcial // 8 e que tots cinc complesquen mon retorn” però bé.

“Como dice el estribillo de la canción de La Lupe: “Teatro… lo tuyo es puro teatro, falsedad bien ensayada, estudiado simulacro”, y sin duda, los de Compromís tal día como el 9 de Octubre, se convierten en actores principales” açò també ho deia al seu article, però perqué no s’enrrecorda del 775 aniversari que enguany feia que Sagunt va ser anexionada per Jaume I, era el 1239. S’imagineu si hagueren fet activitats, actes, un mercat medieval orientat en aquest sentit, visites al Sagunt de la Reconquesta, una programació per donar a coneixer Sagunt, acords amb comerciants i hostelers per tal de poder dur-ho endavant? S’imagineu un Sagunt turístic celebrant dates especials i que damunt siguen rentables per al poble i que molts veïns i veïnes pugueren tindre un respir. O la festa de Moros i Cristians també orientada en la mateixa línea. Seria interessant haver obert les portes de la història morvedrina a tots i totes no? Doncs no, pareix que això tampoc és important. Això si que és sentir-se valencià i valenciana! Estar orgullosos del nostre passat, viure el nostre present i vore un horitzó de vida digna per a tots els nostres veïns i veïnes, iaixò no passa per estar de nou en mans dels Partit Popular les institucions.

Però parafrasejant una carta escrita a L’Accent (sense signatura), nosaltres si que ho tenim clar. Venim del País Valencià, de l’olivera, la vinya i el taronger. Dels Casals populars, dels ateneus, els locals ocupats i els habitatges de la llibertat. Venim de la cooperació, de la resistència i l’organització als barris, davant de la misèria que ens van oferir com a vida. Venim de la història, som hereves de la nostra llengua i del nostre patrimoni cultural. Venim de la rialla innocent però també del plor desesperat d’aquell qui ha perdut tot el que tenia, perquè tot li han robat. Venim de la universitat precària, insolent i classista que ens nega l’accés. De les escoles en valencià i els centres que eduquen lluitant. De les marees de solidaritat. Venim del sud, venim del nord. Venim de ponent, venim de llevant. Venim de la nostra terra. Sencera i empoderada.

Ens ha portat fins aquí la lluita incessant, la consciència, la dignitat. Ens ha portat fins aquí la tramuntana: els vents de llibertat i els silencis de derrota, l’entrenament en l’obscuritat. Ens ha portat l’orgull de ser un poble viu, davant dels constants atacs. Ens ha portat fins aquí la desobediència; els principis i el seny de l’explotat. Ens ha portat fins aquí la insubmissió a la por.

Hem vingut a construir el futur. A fer-vos tornar, gram per gram, la vida que ens vau treure. Hem vingut a decidir. A decidir-ho tot. A fer del nostre territori un bé social, i no una mercaderia a les vostres mans tacades. Hem vingut a donar-li sentit a cada bateig, a dignificar-nos, a trencar amb les cadenes i edificar l’esperança, donar-li forma a la il·lusió. Hem vingut a fer del treball, del nostre treball, un motor d’oportunitats i somnis. De tots per a totes. De totes per a tots. Hem vingut a ser dona. Hem vingut a esdevenir dones. A donar veu als pobles derrotats; i que escridassin la indiferència i la facin desaparèixer. Hem vingut junt amb les nostres companyes d’arreu, d’aquí i d’enlloc. Hem vingut a començar a ser humans.

Hem vingut a canviar-ho tot. Dels Ports al Segura, i d’Ademús a les Columbretes. Fins allà on el somni arribi.

Albert Llueca Regidor Aj Sagunt