Fa uns dies vaig llegir, atònit, un article a un diari local que deia que el Pla de reindustrialització del Camp de Morvedre naix mort. Açò em va fer reflexionar molt de cara a les Jornades d’Economia Sostenible i Sectors Productius que l’Ajuntament estava organitzant per als propers mesos.
Com molts sabeu m’agrada molt això de fer “la cuenta de la vieja” i per això m’he ficat mans a l’obra.
No és que Pla de reindustrialització del Camp de Morvedre naix mort, és que el mercat laboral de Sagunt i comarca està mort. Hui he fet una recerca per els portals més important de recerca de treball que existeixen a internet, no ficaré noms per no fer publicitat, i m’han eixit 23 ofertes de treball de les següents especialitats Administració d’empreses, Atenció a clients, Qualitat, producció i R+D, Comercial i vendes, Compres, logística i magatzem, Informàtica i telecomunicacions, Enginyers i tècnics, Uns altres, Professions, arts i oficis, Sanitat i salut, Turisme i restauració. Però també m’he fixat amb els estudis que han de tindre per poder optar als llocs de treball Batxillerat, Diplomat, Educació Secundària Obligatòria, Formació Professional Grau Mitjà, Formació Professional Grau Superior, Enginyer Tècnic, Llicenciat, Altres títols i Sense estudis.
Sagunt amb el 22,43% dels seus habitants aturats uns 6.395 de 64.944 habitants i sols 23 ofertes de treball. Alguna cosa s’ha estat fent mal fins ara, no? Caldria analitzar els cursos de formació professional que s’ofereixen als instituts per tal d’amoldar-los a les empreses que estàn al municipi i els negocis que és poden instal·lar i crear a la ciutat.
Cal tornar a industrialitzar, més si cap després del tancament de GALMED i BOSAL (2013-2015) i cal apostar per una reindustrialització diversa (a voltes caiguem en l’errada de pensar en industria sols en la industria pesada, fer borsos a casa també és una manera d’industria).
Cada vegada és més freqüent l’ús de l’anglicisme think tank —referit a una institució o a un grup d’experts que es reuneix per a reflexionar o investigar sobre assumptes de rellevància global (defensa, política, educació, etc.)— en lloc dels seus possibles equivalents en valencià: laboratori d’idees o fòrum
Per a algú que mira des de fora, pot semblar que un think tank solament produeix estudis i ofereixen jornades. No obstant açò, els think tanks que són eficaços aconsegueixen canviar el clima d’idees. Canvien el que seconsidera políticament possible. Hi ha una varietat de maneres d’enfocar-se en una política publica, i qué es poden ordenar al llarg d’un eix. Les solucions que afavoreixen el control governamental caenen la part inferior de l’eix, mentre aquelles que proveeixen llibertat i responsabilitat a l’individu és troben en la part superior de l’eix, com explica Joe Overton.
En qualsevol moment donat, els polítics consideren que només algunes d’aquestes solucions són pràctiques.Per exemple quant a la política educativa, un extrem seria la prohibició de col·legis privats en favorde col·legis públics; l’altre extrem seria l’eliminació del rol de l’estat de l’educació. En la majoria de les societats, no es discuteixen aquests extrems. Els debats de politiques publiques sobre educació usualment es debaten si s’ha d’augmentar el finançament de col·legis estatals. Açò també és aplicable a la industria i a la tutela per part de l’administració pública. És necessari que l’administració siga qui lidere tot aquest procés de reindustrialització o les empreses i entitats d’empresaris junt a sindicats han de ser peces fonamentals per a fer-ho? Cal desenvolupar alternatives a les polítiques existents per a mantenir-les vives i disponibles fins que el políticament impossible es és tornen políticaent inevitable.
El rol dels think tanks és moure la “el que es discuteix” perquè s’incloguen més idees i així poder arribar a més gent possible i buscar més solucions possibles.