Les escoles van ser sempre per a privilegiats al segle XIX i part del XX; van ser per als fills de les poques famílies que dominaven la política i l’economia; però després de les revolucions socials del segle XX, l’escola es va obrir per al poble. Els governs van tenir l’obligació de destinar una part del pressupost públic per mantenir les escoles i pagar el treball de professors amb la finalitat de que tots els nens i joves del país tinguin assegurada una educació escolar gratuïta i –atès que els governs eren o deurien de ser laics- laica.

Aquest és el verdades debat. Les estratègies del Partit Popular son clares crear èlits com en el segle XIX i que sols la gent amb diners siga la que puga estudiar, la gent que no necessita beques. Que la gent en diners siga la única que puga estudiar a l’extranger, per això abaixa la quantitat de les beques Erasmus. Que la gent rica que va a les escoles privades o concertades tinguen una educació ‘continua’, per això la Conselleria d’Educació no cubreix les baixes per enfermetats. Per això el Partit Popular manté un sistema irracional de concert amb els col·legis i instituts, sobre tot catòlics, on a l’Estat li costa el doble cada plaça d’alumnat ja que ha de pagar la que té reservada en l’escola pública més el concert al col·legi no-públic. Per això el Partit Popular diu que l’educació pública i gratuïta no és rentable perque al seus pressupostos estan sobredimenssionades les places. Continua llegint →