Ontinyent, 27 d’agost de 1964. És la nit dels Alardos, l’avantsala de la Festa. La comparsa de Kábilas està sopant en el pati del desaparegut “Hostal El Sol”.

Un grup de músics entra amb José María Ferrero al capdavant. Després d’unes paraules dirigides a Joaquín Sanz Aura la música comença a sonar. La resta de festers que estaven sopant, alié al que esdevenia, alcen el cap i escolten. Als pocs concordes tota la comparsa estava formada al voltant del pati, amb “Chimo” Sanz exercint magistralment de cap d’esquadra. Havia nascut un mite.

Aquesta mateixa cançò ha fet servir el (no) grup de Compromís al Congrés dels Diputats per a entrar al Congrés i fer un acte reivindicatiu.

Primer reivindicar la festa. Segon les bandes de música que ja en el nostre Segle d’Or s’impartia l’ensenyament de la música en les universitats, sent considerada una ciència de gran importància. La música i els cants formaven part de la vida quotidiana dels nostres pobles i ciutats. En la costa mediterrània trobem dues zones geogràfiques ben diferenciades, on la música està present. A Catalunya i Balears predominen els cors i els orfeons, mentre que en l’actual País Valencià és la banda i l’orquestra la forma d’expressió musical més popular. I tercer fer visible al grup de Compromís.

Tindrem un grup propi? No. Un pacte a tres bandes entre PP, PSOE i C’s ens deixa sense grup. Encara que hi han membres de del PSOE que demanen que Compromís tinguen el seu propi grup. Encara que el NO no és sempre NO, no?

En este sentit m’agrada el comentari de MAnuel Sierra, regidor de Conservatori en Bunyol (PSOE), que diu “Igual que demanem gestos a Podem des del PSOE, perquè deixen a un costat les seues reivindicacions sobiranistes i se centren en el social, nosaltres també els podríem haver tingut amb ells, recolzant-los en la seua reivindicació de formar quatre grups. El reglament del congrés, ambigu, com quasi tot en aquest país, ho permetia.” i menys el tuit de fa un temps del @PSOE “Con el PP no habrà ni grandes ni pequeñas coaliciones, NO, es NO”, quan són figues són raïms, i això ho diu tot.