#telespanyolito

Si estic molt Sabinero ultimament (m’acabe d’inventar una paraula Pako apunta-la!). Que no et mire diu el psicoanalista només gaudeixen amb tu els masoquistes. Si, jo sòc d’eixos que no veuen els debats de la televisió dels polítics, em pareix tan patètic que no apareguin tots en pantalla i, és més, és absurd dir-li debat quan son mini-monòlegs. No hi ha diàleg. Em sent com un mut cantant a sords ja ho diu Petete el del Libro Gordo, de l’avortament i la LOMQE millor no parlar, o si no vols topar-te amb l’Esglèsia.

S’imagineu un debat, debat, com eixos de les escoles americanes que ixen a les pel·lícules de pre-adolescents enamorats?  O la contestació a una pregunta, el govern “Si Jo fóra President” no dubtaria tant a clavar-li la dent al soroll de sabres que hi ha cada vegada que es creuen els cables del coronel (per dir-ho així).

Encara que si que em pareix bé això de que els polítics vagen als programes d’entreteniment a ser entrevistats o a participar. M’agrada vore a la gent en altres llocs on no son els de la seua zona de confort. S’imagineu a Rajoy amb Krujyman fent-li una entrevista en el KrujyCanal?? (busqueu-ho al youtube! vos sorrendrà). Un altre tema és si la televisió pública ha de ser garant de pluralitat i traure a tots els candidats a tots per igual, això és aixina.

Això si, la gent està farta. Que deixen de prendre’ns pel que no som, que deixen de tocar-nos el genitals, que ens expliquen les coses tal com són que puge el Pirulí la imaginació, com diu Sabina.

Altres des de províncies (que mal queda redéu!) fan com Sabina que va passar de logaritmes i de Cervantes, i em vaig venir a Madrid per a ser cantant (o president) però com cantava amb intenció tres rombes li penjaven a la meua cançó, i encara que no és presenten com a candidats o candidates si que hi ha algun canal que els fa cas. Però son pocs.

Telespañolito, que veus la tele, et guarde Déu un dels dos canals ha de gelar-te el cor. O no?