Clar que si, com pot ser que algú estiga en contra d’un procediment administratiu? Eixe que és el camí formal que l’Administració pública ha de seguir, per imperatiu legal per produir actes administratius.

Per tant podem afirmar que mai, mai, pot ser una decisió política (la seua resolució) ja que és bassa en una llei, la 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de Règim Local de la Comunitat Valenciana. En la que diu que la creació d’un municipi per la segregació de part del territori d’un altre o uns altres haurà de complir les següents condicions. La primera que els nuclis de població que hagin de segregar-se es trobin diferenciats territorialment respecte dels del municipi matriu, per concórrer les següents circumstàncies, que aquests nuclis estiguin separats per una distància mínima de 3.000 metres de sòl no urbanitzable al moment d’iniciar-se el procediment. Segon, que els principals nuclis de població dels municipis resultants es trobin a una distància superior a 5.000 metres en línia recta o existeixin entre ells obstacles naturals o artificials que contribueixin al seu aïllament respectiu. Que els municipis resultants, amb els recursos suficients per al compliment de les competències municipals, a  aquests efectes s’entendrà per recursos econòmics municipals tots els previstos per la legislació vigent reguladora de les hisendes locals.

S’ha de mantenir els municipis resultants la totalitat dels serveis i la qualitat en la seua prestació existents en el municipi originari. S’ha de tenir, els municipis resultants, territori i població suficient per assegurar la seua viabilitat a llarg termini. En tot cas, tots dos municipis hauran de comptar amb una població superior a 2.000 habitants i s’haurà d’acreditar que en tots dos no es registra una tendència a la disminució de la població.

I el que és més important que la creació d’un nou municipi sigui coherent amb les directrius i criteris d’ordenació territorial establertes per la Generalitat.

Tenint tota aquesta informació és obvi dir que administrativament s’ha de decidir un expedient, com si fora qualsevol altre per exemple una llicència d’obres, i que tots els actors implicats poden dir la seua, quan toque.