Si, un article que sempre recupere pel 9 d’octubre escrit per mon pare ja que sempre tenim polèmiques en el tema de les banderes.

La història de l’ensenya saguntina s’inicia amb la presa de la ciutat de València per les tropes cristianes el 28 de setembre de 1238. En aquells dies algunes viles es mantenien fidels al rei de València, Abu Djomali Zeyan, entre elles, Morvedre. Mentre el conqueridor repartia les terres abandonades entre els seus cavallers, es van organitzar tres cossos de tropa amb més de cinc mil homes amb la missió de sotmetre a aquells castells i viles que es mantenien fidels a l’últim rei musulmà. Un d’aqueixos cossos es va presentar davant les muralles de la vila de Morvedre prenent-la, no sense abans trobar la resistència dels seus habitants. Després de l’acció guerrera la vila va ser incorporada al nou mapa polític de la Corona d’Aragó.

El Morvedre cristià va ser donat a l’infant D. Pedro de Portugal, fill del rei D. Sancho I de Portugal i primer germà del pare de D. Jaime, confiant-se la custòdia del castell al capità de la guàrdia real, Asalit de Gudal. Morvedre va continuar habitada pels seus antics pobladors fins que en 1248 va ser decretada la seua expulsió, a la qual es va oposar enèrgicament l’infant D. Pedro de Portugal, senyor de la vila i del seu General Terme.

Jaume II va nomenar el seu escuder, Guillem de Santa Coloma, alcaide del castell de Morvedre incloent el Terme General en virtut dels seus rellevants mèrits per decret donat a Osca el 6 de juliol de 1307. El lloc de alcaide no era vitalici, sinó pel temps que al monarca ho desitjara, fórmula de rigor, per la qual el rei encarregara a tots els seus oficials li tinguen com alcaide i ho obeïsquen com a lloctinent seu que era.

Jaume I va concedir a València la seua pròpia ensenya, el “Penó de la conquesta”, posteriorment ho faria a la resta de les viles reals, entre elles Morvedre. La bandera dels quatre pals rojos sobre fons d’or serà, des de llavors, un dels símbols de la nostra identitat com a poble. En el saló del plenari de l’Ajuntament, es conserva una còpia de la bandera que concedira Jaume I a la llavors vila de Morvedre. La primitiva ensenya va ser retirada pel seu lamentable estat, ensenya que vam tenir l’honor de veure fa ja molts anys en una “cambra de les andròmines”, en l’últim pis de la Glorieta, juntament amb mobles i utensilis inservibles.

El 15 de desembre de 1929 els saguntins van ratificar una vegada més la fidelitat a l’ensenya que els concedira el gran rei aragonés. Aquella jornada va ser memorable: la col·locació de la primera pedra del Col·legi Públic “Cronista Chabret” i la benedicció de la bandera, brodada per un selecte grup de senyores i senyoretes de la ciutat, còpia exacta de la primitiva (segle XIV) i que Jaume I va atorgar amb l’indiscutible argument històric de proclamar-la nostra Senyera.

En el Llibre d’Actes (23 i 30 de desembre de 1929) de l’Ajuntament llegim: En el Saló consistorial de la casa capitular, es van reunir l’Alcalde i Regidors de l’Ajuntament que s’anoten al marge (Baltasar Palanca Masiá, Remigio Santibañez Gorostegui, Ramón Gaspar Huguet, José Andani Boluda, Vicente Arnau Andrés, Salvador Agustí Such, Enrique Rubio Gallur, Manuel Romero Verdeguer, Vicente Peris Moros, Joaquín Pérez Pérez, Francisco Moros Flores i Juan Martínez Gallego), amb assistència i presidits per l’Excm. Sr. Governador Civil d’aquesta província, El senyor Heracli Hernández Malillos, a fi de procedir a la benedicció de la Bandera de l’Ajuntament, i fent-se constar que en atenció que s’havia desgastat la Bandera o Senyera de la Corporació Municipal per l’ús de molts anys, va acordar aquesta fer una altra nova que com a continuació d’aquella, servisca d’estendard de la Ciutat, es van traslladar a l’Església Parroquial de Santa Maria, on i oficiant el mateix Don Pascual Llopis, com a delegat del Eminentíssim Sr. Arquebisbe de la Diòcesi, Dr. D. Prudencio, va ser beneïda pel mateix l’expressada Bandera amb els rituals propis del cas.

Després de la benedicció de la bandera a Santa Maria, els senyors Regidors en Corporació, presidits per l’Excm. Sr. Governador Civil amb la Bandera desplegada en la Casa Capitular, rendint-se els honors corresponents, a la seua entrada a la mateixa, on per l’esmentada autoritat provincial i l’Ajuntament es va disposar que, d’ara endavant siga la repetida Bandera l’estendard que ostente l’Ajuntament com Senyera de la Ciutat.

Les actes municipals arrepleguen els personatges que van acudir a l’acte de benedicció de la nova bandera. Aquests van ser: El Marquès de Sotelo, Cap Provincial de la Unió Patriòtica i Alcalde de València, El senyor Primitiu Peire, Ajudant de l’Excm. Sr. Capità General de la III Regió Militar representant al mateix, El senyor Julián Losada Ortega, Delegat Governatiu, El senyor Francisco Navarro Romero en representació de la Diputació Provincial, el Sr. Consúl de la República de la Uruguai D. Eduardo Martínez Sabater i altres distingides Autoritats i Personalitats de la Capital i de la Ciutat.