Els inicis de les festes falleres a Sagunt se situen en 1926 quan dos amics, Antonio Blasco Sant Joan i Francesc Cervantes López, residents al Port de Sagunt expressen el seu desig de conèixer d’aprop el món de les falles i visiten diversos tallers de la capital del Túria. En una d’aqueixes visites es porten un “olla i un bunyol” que planten en el carrer i cremen el dia de Sant Josep. El resultat: un grup de veïns dels carrers Llibertat, Luis Cendoya i unes altres s’agrupen i inicien el que serà la comissió fallera que plantara la primera falla saguntina.

La primera falla es “plantà” al Port de Sagunt, en el carrer Poeta Llombart, enfront de l’actual número 52, gràcies a la tenacitat i treball d’Antonio Blasco, Francisco Cervantes, Àngel Xirivella, Bautista López, Antonio Pérez, Àngel Gavarda, Pedro J. Redàs, Pascual Gómez i Vicente Ramos. Es reunien a l’eixida de fàbrica i entre tots van construir els “ninots” amb els vestits cosits per les dones. De Francisco Cervantes eren les crítiques i els esbossos.

El naixement de les falles a Sagunt coincideix amb l’intent segregacionista per part d’un grup de veïns del Port de Sagunt, els qui, en 1927, pretenen constituir-se en municipi independent de la seua capital municipal.

En 1932 es “plantà” la primera falla en el casc antic de la ciutat de Sagunt. La comissió fallera va tenir els seues orígens, un any abans, en la Societat Viti-vinícola Saguntina. Un avió simbolitzava l’arribada del nou regim republicà. Unes columnes simbolitzaven l’economia, el treball, la música, etc. Els ninots al·lusius al treball van ser indultats i regalats a l’alcalde de la ciutat, Joan Chabert i Bru.

També la falla, plantada al Port de Sagunt, al·ludia en l’estat d’abandó dels carrers del Port de Sagunt. Presidia el monument la figura d’un laminador sobre la banya de l’abundància, del que eixien els ferros laminats que representaven l’orgull dels habitants del Port de Sagunt. S’al·ludia a l’escorxador que estava situat en aquest carrer i que per les seues emanacions pestilents era intransitable. La plaça del Mercat quan queien quatre gotes es convertia en una llacuna.

La primera falla va tenir el seu “llibret”, de desconegut autor, on es relata la “esplicasió i relasió de la Falla del carrer del Poeta Llombrat. Port de Molvedre. 1927”. Interessant quadernet de 16 pàgines subvencionat, com és habitual, pel comerç del barri. El “llibret” Està dividit en quatre parts: Preambul, Relasió, Esplicació i Comiat.
La premsa dels anys 30 es va fer ressò de l’increment de les falles infantils. Pel Pensat i fet de 1933 sabem que la majoria de les comissions falleres comptaven amb la seua comissió infantil, i fins i tot amb “Bellesa Fallera”. La revista El Faller critica la proliferació d’aquestes falles i la insistència dels xiquets demanant la voluntat per a la falla. La revista El Bunyol en el seu nombre de 1936, donarà a conèixer a la “Miss Fallera Infantil”. Pensat i fet de 1935 va publicar 12 esbossos de falles titulant-los Pensat i fet infantil. La publicació que d’alguna manera va aglutinar en el xicotet món faller dels xiquets va ser el suplement del Mercantil Valencià, “Els Xics”, edició setmanal que va dedicar gran atenció a les falles infantils de València i altres ciutats de la seua província.

Al novembre de 1929 el diari El Mercantil Valencià va iniciar la publicació del suplement infantil “Els Xics” que molt ràpid va iniciar la publicació de les fotografies de les comissions i esbossos de les falles infantils, no solament de la capital, sinó dels pobles i ciutats on es “plantaven” els xicotets monuments fallers, Sagunt entre uns altres.
La historia ja fica, des del anys 30, les bases que han de regir, i així ho fan, unes falles com son les de Sagunt. La Junta Fallera de Sagunt naix en el tard franquisme de la mà de Luis Cuadau i marca un principi d’organització sense precedents en la ciutat, i posteriorment en la comarca (hi ha que recordar que la Federació Junta Fallera de Sagunt és l’única Junta de caràcter comarcal que existeix).

En 1975 naixen formalment, com a entitat organitzada baix la tutela de l’Ajuntament, el que hui coneguem com Federació Junta Fallera de Sagunt. En ella, a part del Reglament Faller i elegir els representants tant masculí i femení de la festa, se marquen unes pautes per poder aproximar les falles las barris i dotar-los de continguts.
Primerament l’existència d’un local, actual Museu Faller, marca un principi per poder ser un ent pseudo independent de l’Ajuntament i poder coordinar tot l’espai festiu de les falles de la ciutat i comarca. Per altra banda, l’impuls del valencià i la cultura son uns eixos Claus en una època, en tard franquisme, que l’estat espanyol necessitava una eixida i durant aquesta època les Falles, almenys a Sagunt, varen ser motor tràsmiros de cultura i llibertat.

Des dels anys 80 les falles de Sagunt, marca comercial que s’utilitza, exerceixen de vertebradores de cadascun dels barris on están situades, formant així una xarxa de Centres Cívics Festius, seus festives, que fan que dotze mesos a l’any hi hagen activitats més enllà de la setmana de falles.

Durant l’època dels anys 80 existeixen, igual que va passar als anys 30, una necessitat de plasmar en un llibret tot allò que se desenvolupava al voltant del casal, de la falla, del barri, i fomentar als artistes locals, poetes i demès persones implicades. Cal destacar el primer premi al millor llibret de El Mocador al 1982, premis que repetiria ja en la dècada dels 2000, així com el reconeixement de ser declarades les Falles de Sagunt, festa d’interès turístic autonòmic i posteriorment nacional.

Les Falles actualment ocupen un espai molt important en la societat valenciana, i especialment a la ciutat de Sagunt. I son eixes falles les que continuen vertebrant un espai, el festiu i cultural, que si no existiren deixarien de produir-se i les accions de proximitat que desenvolupen les falles no podrien ser assumides per altres col·lectius o associacions. No ho penseu?