Un exemple clar per a mi ha sigut que menys de 60 diputats hagen estat presents en el debat de la reforma de l’Estatut, que per cert no tinc ni idea de que va, a les Corts Generals dels 350 diputats, i que ningún lider nacional estiguera present ens dona per on van els tirs en quant al pes, o no pes, del País Valencià. Rajoy al Bar Manolo, Pedro Sanchez pensent en tornar a Catalunya per ballar amb Iceta, i altres coses.

Com diria Rubianes,

Després de tot açò em ve al cap tot alló que representa Compromís i més concretament el seu manifest “més Compromís”, ‘ens presentem sense dependències de ningú, i amb les mans netes’ eixa és la base, hem d’anar sense dependències de ningú! Ja vaig ser crític amb el primer Compromís (aquell amb Esquerra Unida) i més crític encara amb el segon COmpromís, però com el meu parti, BLOC, la gran majoria va decidir anar junt cap a un camí que a jo considerava adequat, almenys al 80%, en la meua manera de pensar el vaig assumir i acabant fent-lo meu. Si! Sòc un convertit, no un evangelista, CONVERTIT!

Pense que allò interessant de Compomís, a banda dels seus valors, és la territorialetat i això és un fet diferencial que s’ha de tenir en compter.

Jo no vull un diputat de València en un grup parlamentari estatal… jo vull un diputat valencià en un grup parlamentari d’estricta obedència valenciana, i tu?

Encara que tot este debat em recorda a Eugenio,