Incivil, groller, rude, ignorant.
Ésser vivent dotat de sensibilitat i moviment voluntari. Espectacle format per actuacions molt variades que intervenen pallassos, acròbates, feres ensinistrades, exercicis de màgia, etc. Allò especialment notable, digne d’atenció, que s’ofereix a la vista o a la contemplació intel·lectual. Relatiu o pertanyent a l’enteniment. Aptitud, facultat, d’entendre. Percebre amb la intel·ligència el sentit (d’alguna cosa), tenir la intel·ligència, una idea clara (d’alguna cosa).
Definicions, definicions, definicions, que fan del fet no menys important o valuós, o si. Si al propi ser li lleves la seua pròpia condició de sensibilitat. Facultat de sentir, de percebre pels sentits. O la seua condició voluntària. Que neix de la voluntat. I la transformes en ensinistrament per tot allò de real, de cru, de nú, de naturalitat, d’incertesa i de somnis.
Debat, consciència. Ideologia. Sistema d’idees econòmiques, polítiques o socials que configuren la visió de la realitat. Et fan estar en un lloc o en un altre. En un vaixell o en un altre. En un horitzó o en un altre. En un destí o en el lloc de partida.
Puc entendre als defensors dels animals i puc entendre als defensors dels animals. Un a favor de la seua exhibició pública i altres com a defensor de la vida digna dels mateixos. Estat dinàmic de la matèria organitzada, caracteritzat bàsicament pel fet de poder reproduir-se i per la capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi.
La tradició no pot ser l’escorça infinita. Llegat històric, reiterat o modificat, fet de trets formals, estilístics i temàtics. Capa externa dels òrgans. La tradició ens ha de servir per a poder aprendre, debatir, consensuar i ser humans. Animal, llevat de l’home. Discussió d’una qüestió entre dues o més persones de posicions contraposades, les quals es troben subjectes a les regles metòdiques d’intervenció i d’exposició de llurs arguments. Aprovar per consens.
Dir mal per tal de destruir la bona opinió que altres en tenen, de menysprear-ne la qualitat. Manera de jutjar sobre una qüestió, concepte que hom té d’una cosa qüestionable. Concepte que hom té d’una persona, manera com hom la jutja.